psicologia_1024

Centre d’Especialistes Les Bòbiles es dedica a l’atenció psicològica a Martorell. Tracta els diferents trastorns especifics en la psicología de:

> Infants: transtorns evolutius, relacionals, de l’escolaritat i l’aprenantatge
> Adolescents: afectius, relacionals i trastorns d’aprenentatge.
> Adults: afectius, relacionals i laborals.

Psicologia a Martorell

Cal assenyalar la importància de les pertorbacions precoces del son com a indicadors de possibles pertorbacions en l’inici de l’organització de la personalitat. Així mateix al llarg de l’infantesa els trastorns del son són indicadors d’ansietat i angoixa o altres alteracions psicològiques i psicoafectives. Parlem de: dificultats per a conciliar el son (oposició a anar a dormir, rituals,..), angoixes nocturnes (terrors nocturns, somni d’angoixa, despertar ansiós), malsons, somnambulisme, insomni, hipersòmnia, etc.
Entorn l’alimentació s’estructura l’eix d’interacció més precoç entre mare i fill, constituint la base dels posteriors estadis del desenvolupament psicològic. Intervenen factors relacionats amb l’infant, factors relacionats amb la relació maternal i factors referits a la dimensió sociocultural de l’alimentació. Es tracta de la dificultat persistent per menjar adequadament i la incapacitat per augmentar de pes o amb pèrdua de pes, entre altres.
En l’adquisició dels hàbits de la neteja i el control urinari i anal intervenen factors biològics, neurofisiològics i genètics, i també psicològics i psicosocials ( on la relació mare-fill té una importància cabdal ). Son l’enuresi (incontinència urinària) i encopresi (incontinència fecal) quan encara continuen a partir dels cinc i quatre anys.
La clínica aborda l’agressivitat en els seus excessos, desviacions o inhibició. El problema de l’agressivitat va lligat al del pas a l’acció, a la impulsivitat i a l’ansietat i, per tant, a la dificultat de regular-la i expressar-la en la mesura i situació adequada i necessària. Es tracta de: inhibició de l’agressivitat, conductes perilloses, conductes violentes, automutilacions o autoagressions, etc.
Implica tan al llenguatge parlat com a la lecto-escriptura, amb totes les repercussions psicològiques i psicoafectives i el retard que poden ocasionar en els aprenentatges i en el conjunt d’interaccions del nen amb el seu medi (família, escola, amics). Son: trastorns del llenguatge expressiu, trastorns de l’articulació, retard en la parla, retard del llenguatge, quequesa, dislèxia, etc.
La psicologia contempla els trastorns relacionats amb el procés d’aprenentatge de l’infant i la seva adequada evolució. Son els trastorns de la lectura, del càlcul i de l’expressió escrita. Les dificultats en el procés d’aprenentatge son també indicadors d’altres trastorns psicològics i de l’estabilitat emocional de l’infant.
La motricitat, tan important en els primers anys de vida, incideix en l’evolució de l’infant en el descobriment del seu entorn i en el despertar de les seves capacitats intel.lectuals i afectives. La integració de l’esquema corporal i la seva relació amb el medi, amb la dimensió afectiva que això implica, son fonamentals pel desenvolupament psicològic. Son trastorns de lateralització, debilitat motriu, inestabilitat psicomotriu, tics, etc.
L’experiència clínica demostra que les pertorbacions en l’estat afectiu i emocional repercuteixen en les funcions cognitives . Les alteracions afectives greus acompanyen les pertorbacions cognitives i així mateix la deficiència intel.lectual també s’acompanya d’anomalies afectives. No ens podem limitar a un estudi quantitatiu de la intel.ligència (o nivell d’habilitats avaluat pel Q.I.) sinó que és indispensable també un estudi qualitatiu. Són: deficiència mental i superdotació.
Estan lligats als problemes d’atenció i d’ impulsivitat. Hi incideixen factors psicosocials, neurològics, genètics i psicològics. Sovint són nens intel.ligents que poden seguir els aprenentatges però en els que les dificultats per mantenir l’atenció i la impulsivitat incideixen en el grup classe distorsionant-lo i poden tenir dificultats en la relació amb els companys. Son: Trast. per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i sense hiperactivitat (TDA).
Sovint l’ansietat és l’indicador psicològic d’algun conflicte intern. Son: trastorn d’ansietat per separació (preocupació excessiva o persistent per la possible separació o pèrdua de les principals figures vinculades ) altres trastorns d’ansietat ( ansietat generalitzada o excessiva, fòbies, crisis d’angoixa o atacs de pànic) i trastorn obsessiu-compulssiu.
D’una banda la depressió, que s’expressa amb culpabilitat, fatiga, pèrdua d’interessos, dificultats de concentració, trastorns del son i de la gana,. com a indicadors psicològics. D’altra banda el trastorn bipolar, que es presenta amb símptomes mixtos de depressió i mania (eufòria, irritabilitat, inclús violència).
Son trastorns on hi ha una alteració qualitativa de la interacció social. Ens referim a l’autisme, on apareixen trastorns de la relació social, del llenguatge i la comunicació, sensorials, del moviment, i sovint algun grau de retard mental . I altres trastorns psicològics que afecten greument el desenvolupament infantil ja que incideixen en les relacions socials i l’adquisició d’habilitats (verbals, motrius,.).
No sempre és fàcil estar atent a les necessitats psicològiques de l’infant i l’adolescent. La desatenció i negligència, així com l’abús i la violència intrafamiliar son formes de maltractament en les quals cada vegada hi ha més sensibilitat per part de la societat a pesar de l’alarmant freqüència en que encara ocorren. Les conseqüències del mal tracte incideixen en els processos del desenvolupament infantil, de vinculació, adaptatius, de socialització i en l’aprenentatge. Per tant, com en tot procés traumàtic poden haver-hi conseqüències en l’àrea afectiva, cognitiva, conductual i relacional.
Psicologia a Adolescents a Martorell
Quan els problemes de son no han desaparegut i no s’han resolt a la infantesa i preadolescència, reapareixeran o s’intensificaran a l’adolescència. El síndrome de fatiga al despertar afecta al 80% dels adolescents, sobre tot noies. Els trastorns del son són: insomnis (insomni de l’adolescent,habitualment relacionat amb ansietat i en ocasions amb depressió; insomni conseqüència de l’ús abusiu de psicofàrmacs,alcohol o tabac; i síndrome de retard de la fase de son), parasomnies o conductes patològiques durant el son (somnambulisme, terrors nocturns, enuresi nocturna, molt menys freqüent que durant la infantesa) i hipersòmnies.
La principal població de risc dels TCA (anorèxia, bulímia,..) son les noies entre 12 i 24 anys. Sovint els nens i nenes obesos arriben a l’adolescència immersos en un sentit d’automenyspreu i de baixa autoestima. Els canvis i la transformació del propi cos que implica l’arribada de l’adolescència pot generar incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional. En els trastorns del comportament alimentari son factors predisposants la baixa autoestima i la ideació perfeccionista -en l’anorèxia- , és a dir, a definir l’èxit personal des de l’alta exigència. En els bulímics els trets més significatius son la impulsivitat i la inestabilitat emocional.
Hi ha adolescents que ja des de la infantesa expressen una preocupació excessiva per situacions quotidianes que aleshores s’intensifica. També el noi o noia fins aleshores aparentment tranquil pot experimentar de sobte un estat de preocupació excessiva que li afecta l’estat d’ànim i que en ocasions s’intensifica fins a donar pas a una crisi d’angoixa (palpitacions cardíaques, sudoració, tremolors, sensació d’ofec, opressió toràcica, nàusees, calfreds, .). Els impactes que generen ansietat, siguin deguts a situacions identificables o no, poden provocar un malestar intens que pot deteriorar les activitats de la vida quotidiana (escolars, familiars, socials).
L’adolescent es manifesta sovint amb un estat d’ànim amb tendència a l’aïllament, la introversió, la incomunicació, els dubtes i crisis existencials i fins la tristesa en general. Els canvis d’humor poden ser freqüents i passar de l’eufòria al pessimisme. En absència de variables ambientals explicatives, la tristesa i pessimisme poden ser expressió d’un conflicte psíquic. L’adolescent té pors, contradiccions i sentiments de culpa. En l’estat o trastorn depressiu, sigui endogen (degut a un conflicte psíquic) ò reactiu a una situació externa, cal considerar les variables, i condicions tant externes com internes, que poden contribuir a accentuar-lo o a estabilitzar-lo.
Més que trastorns fòbics, a l’adolescència son més freqüents les conductes fòbiques on l’angoixa i l’ansietat hi tenen un paper predominant. Es tracta de preocupacions excessives per la figura (obesitat, estar massa prim, alçada, .) ò per una part del cos ò respecte als caràcters sexuals. Les pors en l’adolescent (a no respondre a les expectatives dels pares -acadèmiques,.-, a no ser acceptat pels amics, a no tenir el cos i la imatge desitjats,..) es poden considerar lògiques sempre que no interfereixin en les seves activitats i que no li provoquin un malestar vivencial significatiu. La por a la por (por d’anticipació) pot provocar un bloqueig i repercutir en les seves relacions familiars, socials i acadèmiques.
L’adolescent que té idees repetides (obsessives) intenta ignorar-les o neutralitzar-les amb altres idees o activitats realitzant “actes mentals” per contrarestar els impulsos dolorosos (resar, cantar, comptar, repetir paraules en silenci,.) o realitzant rituals (compulsions) com ordenar objectes o col.locar-los sempre de la mateixa manera, tancar portes, revisar armaris, etc. També poden realitzar accions fixes o estereotipades com moviments repetits amb les mans, caminar seguint determinades línies del terra i sense trepitjar-ne d’altres, comprovar repetidament si han apagat els llums o han fet els deures o rentar-se les mans,.Les idees repetides, rituals i “manies” poden ampliar-se i produir un malestar i un patiment psicològic significatiu.
Les queixes simptomàtiques de l’adolescent són poc duradores i canviants: hi ha dies que prevalen els dolors intestinals, altres els mals de cap, altres els ofecs . La dificultat que li suposa adaptar-se a un cos en plena transformació sovint és l’origen de l’amenaça de malaltia que viu l’adolescent. L’ herència i l’aprenentatge son factors rellevants ja que aleshores les manifestacions hipocondríaques de l’adolescent i, per tant, de símptomes de malaltia o possible malaltia formen part habitual de la relació. La queixa hipocondríaca o la somatització pot aparèixer a partir d’un fet desencadenant com ara un traumatisme, una malaltia o una mort. S’hi poden associar quadres d’ansietat i depressió.
Es tracta de conductes relacionades amb el procés de socialització i amb el procés d’evolució i maduració progressiva del nen i l’adolescent. Inclou activitats com el furt, la fuga, la mentida, la destrucció de propietats alienes, la crueltat i violència amb animals i persones. El pas a l’acte ocupa un lloc important a l’adolescència i especialment en tres situacions: les crisis d’adolescència, les conductes greus de l’adolescència (intents de suïcidi, drogodependències i actes delictius) i depressió adolescent.
Actituds habituals en adolescents amb TDAH son: fer comentaris fora de lloc, no atendre les normes, iniciar converses en moments inadequats, apropiar-se d’objectes dels altres, fer-se veure, cridar l’atenció, . Són freqüents els accidents, poden realitzar activitats perilloses sense considerar les conseqüències. Tenen dificultats per organitzar les seves tasques, sovint es té la sensació que no escolten, solen tenir descuits continuats,. Des de la perspectiva emocional manifesten poca tolerància a la frustració, tossuderia, autoritarisme, exigència, irritabilitat, canvis sobtats de l’estat d’ànim, i també desmoralització i baixa autoestima.
A l’actualitat, tant a l’escola com a la família, el sexe, en general, ha deixat de ser un tema prohibit o tabú. Els adolescents mai han estat tan ben informats ni amb tants mitjans com en l’actualitat. La informació és necessària per canviar un comportament de risc però no n’és una garantía a l’hora de posar els mitjans necessaris tant pel que fa a la prevenció de l’embaràs com del contagi de malalties (VIH). Així mateix, les dificultats en que es pot trobar l’adolescent en el seu inici en les relacions sexuals son: dificultats de la realització sexual, dificultats en l’elecció sexual i dificultats per establir la identitat sexual.
Es caracteritzen per: “l’actuació”, ja sigui el “pas a l’acte” o agitació i inestabilitat (son freqüents els intents de suïcidi repetits), conductes marginals o delictives, drogodependències, fracàs o fòbia escolar, conductes sexuals alterades, manifestacions hipocondríaques, anorèxiques, bulímies, accidents somàtics i juntament amb aquestes conductes apareix avorriment, indiferència, sensació de buidor i inutilitat i desinterès per activitats socials o escolars i una major sensibilitat front a les pèrdues i als sentiments d’abandonament. És important l’existència d’alteracions més o menys profundes en les interaccions familiars i amb antecedents paterns de intents de suïcidi, alcoholisme, depressió o episodis psicòtics. La relació de l’adolescent “límit” i els pares, en particular la mare, es caracteritza per l’ambivalència (depenent i menyspreador).
Hi ha tres dimensions principals que caracteritzen el canvi psíquic que té lloc durant l’adolescència: la dimensió corporal, el problema de la identitat i l’equilibri entre els aspectes narcisistes i objectuals (relacionals). Aquestes tres dimensions formen part de tot procés psicòtic: l’angoixa vinculada amb la sensació de transformació corporal pot convertir-se en angoixa de fragmentació i d’aquí el no reconeixement de Sí mateix i els trastorns d’identitat i per últim, la “neurosis narcisista” que ens remet a la psicosi i que es manifesta per un important descens del rendiment intel.lectual juntament amb trastorns del comportament, tals com, uns contactes distants,amb un fons d’indiferència afectiva poguent aparèixer elements delirants. Altres formes son: estats psicòtics vinculats amb el consum de drogues i estats psicòtics de l’adolescència que succeeixen a una psicosi infantil prèvia.
El concepte de dependència inclou tota conducta de tipus addictiu encara que no hi hagi un consum de substàncies (alcohol, drogues, tabac). Per tant, hi ha addiccions amb drogues o sense. Aquestes últimes inclouen tant els comportaments alimentaris, com conductes de dependència comportamental , com pot ser la cleptomania, les compres compulsives, l’addicció a Internet, el joc patològic, les addiccions sexuals, l’addicció al treball i les “conductes de risc”. La conducta addictiva comporta un malestar en la persona (ansietat, pensaments obsessius en relació a l’addicció,..) que també pot afectar la vida familiar, escolar i laboral, ja que comporta una pèrdua de control i disfuncions socials.
El dol és un procés psicològic normal davant la pèrdua d’una persona estimada. Quan es fa molt dolorós i difícil de superar, l’acompanyament d’un professional ajuda a afrontar aquesta situació facilitant l’elaboració de les ansietats més primerenques i desestructurants. Parlem de dol patològic quan aquest procés s’allarga excessivament en el temps i amb el perill de quedar encallat en aquest patiment sense superar-lo. També parlem de procés de dol en situacions que comporten canvis vitals importants. En aquest sentit, l’adolescència suposa també un procés de dol per la infantesa que es perd en aquest pas cap a l’edat adulta.
Psicologia a Adults a Martorell
Els trastorns del son tenen unes repercussions tan a nivell físic i fisiològic com psicològic. Poden ser trastorns en l’inici i el manteniment del son, trastorns per somnolència excessiva, trastorns del ritme son-vigilia, i disfuncions associades al son, les fases del son o la vigília parcial. Parlem de: insomni, hipersòmnia, narcolèpsia, trastorn del son relacionat amb la respiració, malsons, terrors nocturns, somnambulisme, etc. També poden ser deguts a trastorns mentals o mèdics.
La conducta alimentària normal i les seves desviacions patològiques només s’entenen si s’observen des dels tres nivells organitzatius: neurobiològic, psicològic i relacional. Per disminució de la ingesta: rebuig alimentari i anorèxia nerviosa. Per excés d’ingesta: obesitat, bulímia nerviosa, etc.
Tenen en comú la impulsivitat i la dificultat per resistir-se a dur a terme algun acte. Sovint donen lloc a sentiments de culpa. Es tracte del trastorn explosiu intermitent (episodis aïllats de pèrdua del control d’impulsos amb agressivitat), la cleptomania, la piromania, etc. I el joc patològic, que comporta un deteriorament individual, familiar i social.
Des del punt de vista psicològic, ens referirem a les disfuncions psicosexuals. La majoria de trastorns es situa a la fase d’excitació i a la orgàsmica o son deguts a la falta de desig sexual, tant masculí com femení. Es tracte de : disminució o absència de fantasies i desig sexual, aversió i evitació al contacte sexual genital, absència o retard de l’orgasme, incapacitat per mantenir l’erecció, dolor genital, ejaculació precoç, etc.
Es refereixen a símptomes o preocupacions somàtiques sense causa mèdica coneguda i que es tendeixen a atribuir a malalties físiques. Son: trastorns de somatització, trastorns per dolor, hipocondria, etc. Ja sigui per una historia de múltiples símptomes físics, o bé quan el símptoma és el dolor, el temor o convicció a patir d’una malaltia greu, a un defecte imaginat de l’aspecte físic, un o més símptomes físics que provoquen malestar, etc.
L’escola psicoanalítica contemporània considera els símptomes histèrics com el producte de conflictes infantils i impulsos reprimits i no resolts. La histèria envaeix tota la patologia mèdica. Es caracteritza per fenòmens de conversió (aparició de símptomes que afecten les funcions motrius o sensorials -afàsia, ceguesa, paràlisi, etc.- i on els factors psicològics estan associats al símptoma) ò dissociatius (alteracions de la identitat, la memòria o la consciència).
L’angoixa ens acompanya al llarg de l’existència. L’angoixa patològica és més corporal, desproporcionada i persistent per sobre dels límits adaptatius i afecta el rendiment, el funcionament psicosocial i la llibertat personal. Es presenta de manera aguda per crisis d’angoixa (o atacs de pànic) o de forma permanent com ansietat generalitzada.
La fòbia és un temor desproporcionat, irracional i fora del control voluntari que porta a evitar la situació temuda. Parlem d’agorafòbia (temor a llocs oberts, a llocs públics, a sortir de casa.) fòbia social (temor a les situacions socials fora de l’àmbit familiar ò a ser avaluat pels altres) i fòbies específiques (a animals, volar, l’alçada, trons, sang, etc.)..
Les manifestacions clíniques dels trastorns obsessius son els pensaments obsessius , que es poden manifestar com a impulsos , temors, idees i dubtes obsessius i les compulsions, que son actes o rituals compulsius com formes de conducta estereotipada que es repeteixen una i altre vegada. Poden dificultar el viure quotidià i ser força incapacitants.
L’eix nuclear afectiu de la depressió és la tristesa vital i profunda que envolta el subjecte fins afectar totes les àrees de la seva relació intrapersonal i interpersonal. Però també pot aparèixer ansietat i irritabilitat. La clínica de la depressió es condensa en cinc grans àrees: afectivitat, pensament-cognició, conducta, ritmes biològics i trastorns somàtics.
En l’aparició d’aquests trastorns hi intervenen aspectes genètics, biològics i psicològics (psicosocials).Son depressions que s’acompanyen sovint de hipersòmnia i augment de pes. En l’estat maníac el malalt aparenta un contacte fàcil però en realitat costa mantenir-hi una relació per la seva tendència a la indiscreció i a envair el terreny de l’altre.
Els trastorns de la personalitat s’agrupen en tres grans tipus de característiques genèriques que inclouen onze categories diagnòstiques: Els subjectes estranys (esquizoides, esquizotípics i paranoides), els subjectes immadurs (histriònics, narcisistes, antisocials i límit) i els temorosos (evitadors, dependents, compulsius i passiu-agressius).
Es tracta d’una malaltia devastadora tant per les seves conseqüències sobre el pacient com pel seu entorn. Els símptomes característics inclouen idees delirants, al.lucinacions, llenguatge desorganitzat, …i s’alteren les relacions interpersonals, la cura d’un mateix i el rendiment laboral.
El deliri paranoide en general s’associa al tema de persecució i autorreferencial però també s’inclouen altres modalitats temàtiques. La personalitat paranoica es caracteritza per una desconfiança i suspicàcia permanent, rigidesa i autoritarisme (i incapacitat per l’autocrítica), egocentrisme i fanatisme. En el trastorn psicòtic també apareixen idees delirants i al.lucinacions i llenguatge desorganitzat.
El dol és un procés psicològic normal davant la pèrdua d’una persona estimada. Quan es fa molt dolorós i difícil de superar, l’acompanyament d’un professional ajuda a afrontar aquesta situació facilitant l’elaboració de les ansietats més primerenques i desestructurants. Parlem de dol patològic quan aquest procés s’allarga excessivament en el temps i amb el perill de quedar encallat en aquest patiment sense superar-lo.
Tota ruptura comporta un patiment psicològic i més quan hi ha infants. L’acompanyament en aquest procés pot ajudar a disminuir el dolor i el patiment i a poder pensar en organitzar i afrontar la nova situació. Així mateix, també s’atén des de la psicologia els problemes relacionats amb les dificultats de relació i de la convivència entre germans, pares-fills, parella i altres.

 

<strong>Mª Rosa Serra Castella</strong>
Mª Rosa Serra CastellaPsicòloga i psicoterapeuta
Llicenciada per la Universitat de Barcelona el 1984
Màster en Psicologia Clínica i Salut Mental per la UB
Col·legiada núm. 1037